Pitu Valera - Ràdio Maricel (Sitges) 107.8
El Club Patí Sitges ja ha tastat les mels de l’Ok Lliga. Desprès de sis jornades, el conjunt de Ramón Peralta encara no coneix la victòria malgrat que ha estat molt aprop en partits com, per exemple, els del Noia, Tenerife o el darrer, jugat a Les Comes davant un molt bon Igualada. Els petits detalls, com per exemple, els penals errats fins ara, o bé l’inexperiència, de moment estàn sent factors determinants per què els sitgetans siguin, a hores d’ara, els cuers d’una Ok Lliga que aquest proper cap de setmana ens porta un gran regal en forma de derbi al pavelló de Pins Vens. Amb les càmeres del Canal 33, en directe, el Club Patí Sitges i el Vilanova l’Ull Blau, s’enfrontaràn dissabte vinent amb dos estats d’ànims molt diferents, els de Ramón Peralta amb la necessitat de sumar els tres punts i els de Josep Lluís del Riu amb la moral pels núvols desprès d’un gran inici de Lliga europea, derrotant de forma clara i contundent el Liceo. Més enllà del resultat el que està assegurat és un magnífic ambient, i és que la ocasió s’ho val. Per primer cop a la història, Club Patí Sitges i Club Patí Vilanova es veuràn les cares a la máxima categoría de l’hoquei estatal.
Barça, Noia, Vic i Vilanova han superat satisfactòriament la primera jornada de la lliga europea d’hoquei patins. En canvi, l’Alnimar Reus només ha pogut sumar un punt i la derrota ha estat per l’Igualada, en el derbi a Sant Sadurní d’Anoia.
Al grup A el Barça Sorli Discau va superar plàcidament divendres l’Iserlohn a Alemanya (2-7). Els catalans ja havien resolt el matx al descans, amb cinc gols, i a la segona part es van relaxar esperant la finalització de l’encontre. En aquest mateix quadre, el Roncato Vic ha guanyat al Valdagno (3-2). Es tracta de tres punts molt importants pels osonencs, davant la necessitat d’accedir a la final a vuit. I el cert és que els de Vic han tingut controlat bona part del partit, que han encetat amb un gol de Titi Roca. Dues anotacions més, abans i després del descans, van marcar el guió dels gols locals.
L’encontre català d’aquesta jornada s’ha produït al grup B. Noia i Igualada (6-4) han ofert un bonic duel d'hoquei. El conjunt local ha sumat els primers tres punts europeus, en un partit molt ben plantejat, amb fases de joc ràpid i efectiu. En els primers minuts, els dos conjunts han exhibit un respecte mutu, si bé en tot moment buscaven llençar a porteria contrària, sense amagar-se. Cabestany, de penal, ha obert el marcador. Abans del descans, els de Ferran López han tingut contra les cordes al seu rival marxant al vestidor amb el 3-1. A la segona meitat, moltes alternatives, i emoció en els darrers minuts. El 4-3 de Baliu ha animat als de l'Anoia que s’han crescut, però dos errors defensius posteriors els han acabat pagant cars. En l’altre partit, el Porto, que lidera la classificació, ha superat plàcidament el Quevert (1-11).
L’Alnimar Reus, per la seva banda, només ha tret un empat (2-2) del seu partit amb el conjunt italià del Bassano. Els reusencs salten a la pista semidesperts, fet que els provoca anar a remolc al marcador. Avui també. Han encaixat d’hora, al minut sis. Tot i empatar, la filosofia de joc no ha variat i els roig-i-negres han intentat la remuntada amb la mateixa paciència. Però aquesta s’ha complicat més del compte, amb l’1-2 que ha arribat després d’un tret de Mariotti que ha buscat perfectament l’angle baix i llunyà de Trabal (39’). Gil ha arreglat el partit quan faltaven dos minuts i mig. En aquest grup C el líder és el Tenerife, que ha guanyat al Herne Bay anglès (0-10).
Els del Garraf han donat una exhibició, de dalt a baix, superant al Liceo (4-0). La moral està molt alta ara pels vilanovins per la sensacional imatge causada en aquest partit “impecable”. Al minut 3 Boira ha marcat el primer gol, i els gallecs s’anaven posant nerviosos sense tenir idees per aixecar el vol. Boira, que ha marcat tres gols, ha tancat el marcador a l’inici de la segona part. Els catalans són líders del grup D, en què el Follonica ha superat al Barcelos (5-2).Europa tornarà a brindar el bo i millor de l'hoquei català. En la gran competició continental, la lliga europea, fins a sis equips catalans hi participaran amb notables aspiracions de ser a la fase final.
I és que novament el CERH devia pensar que el millor per consolidar una competició és canviar cada temporada el format en que es disputa la final. Al mes de maig tindrem una final a vuit, és a dir, cinc dies en una seu per començar a jugar el tram final a partir dels quarts.
Sis catalans
En el grup A, s'hi troben dos equips catalans: Barça i Roncato Vic. En principi, són els dos que tenen més opcions per plantar-se a la final. Però pel mig s'han de creuar amb el Valdagno, que és el subcampió de la Copa Cers i també amb l'Iserlohn alemany. Els derbis catalans es produiran a la segona i cinquena jornada de la competició. El primer, el mes que ve, serà al Palau Blaugrana. Demà, Vic-Valdagno i Iserlohn-Barça.
Al grup B el Noia Freixenet, debuta demà a la lliga europea a l'Ateneu. Serà en un derbi català, que els enfrontarà a l'Igualada. En aquest quadre s'hi troba també el Porto, el rival més temible de Portugal. Un dels tres es quedarà fora de la final a vuit. Els portugusos van perdre a Vic en la darrera jornada de la temporada passada, i en aquesta acabaran la lligueta rebent a l'Igualada. El quart equip és el Quevert, de França.
El tercer grup, el C, és el de l'Alnimar Reus. L'equip tarragoní està enquadrat amb dos equips que ja coneix prou bé com són el Tenerife, campió de la CERS, i el Bassano italià, excampió del món abans dels reusencs. Entre els tres hi pot haver molta tensió per sumar punt a punt, però sobre el paper els de Carlos Figueroa no ho haurien de tenir massa difícil. La ventafocs és el Herne Bay d'Anglaterra, que amb molta bona fe segueix disputant aquesta competició, i això és un fet que els honora. Els catalans reben demà al Bassano, i l'altre partit serà el Herne Bay - Tenerife.
Finalment, el grup D és el del Vilanova. És un dels grups més igualats, sinó el que més. Els del Garraf s'han de trobar amb el Liceo de La Corunya i el Follonica italià. No es preveu fàcil, i menys si hi sumem també els portuguesos de Barcelos. El punt a favor que poden tenir els vilanovins, és que comencen i acaben la competició al seu pavelló. En el primer partit rebran als gallecs.
Si l’endemà que una selecció espanyola s’hagi proclamat campiona del món per quarta vegada a la seva història, no omple portades de diaris i, ni tan sols, hi apareix en elles és que alguna cosa no rutlla. Això és el que ha passat amb la selecció espanyola femenina d’hoquei patins. Segur que si anomenem els termes, Campions del món i el Japó, molts s’enrecordaràn dels Gasol, Navarro, Rudy i companyia. A partir d’ara, però, no hem d’oblidar els noms de Carla Guidici, Motxa Barceló, Laia Salicrú, Natasha Lee, Laia Vives, Maria Majo, Marta Soler, Paula Dorca, Paula Torner i Anna Romero. Deu campiones del món que han completat un excel·lent Mundial, han posat l’hoquei femení estatal al més alt nivell del podium, juntament amb el masculí, i han reivindicat l’hoquei com un esport campió, que dóna molts èxits a nivell mundial -sota el nom d'Espanya- però que té una repercussió molt pobre en l’ambit estatal. Sempre queda dir aquella sentida frase de "formada majoritàriament per jugadores catalanes".
Des d’aquí, des del Toc d’hoquei, volem felicitar a tot l’equip, sense oblidar-nos de tots els tècnics que estàn darrere d’aquest èxit. A totes elles, i ells, moltes felicitats.
Rafa Segura (Ràdio Disco - Alcoi)
Aquest principi d’OK Lliga està resultant un poc de bojos ja que, els resultats que s’estàn donant no són gens lògics. El Barça, ahir, va empatar a un amb un Alcoi que lluitarà per la permanència fins l’últim partit. Un Barça que no té res a vore amb aquell super equip, al Dream Team, que jugava al mil·límetre, a la quadrícula, i que a Alcoi va patir de debó degut a que els homes de Diego Mir van plantejar un bon partit, els van plantar cara, uns homes gairebé sense experiència a l’OK Lliga.
Esperem que a partir d’ara tot torni a la normalitat. Tot i això, els equips dèbils com poden ser l’Alcoi, el Sitges, el Maçanet, etc. ja els va bé un inici així, un inici que els dóna l’oportunitat de donar sorpreses contra equips grans com ara el Barça, el Reus, el Noia... i trencar així l’A, B i C d’aquesta Ok Lliga. De totes formes, crec i pense que tot tornarà altra volta a la normalitat darrere el Mundial de Clubs i del calendari, que un any més la Federació deixa trastocat, que provoca que hi hagi moltes jornades pendents i molts partits ajornats.
Avui centrarem aquest editorial en un partit en concret de la jornada de la OK Lliga. De la jornada 4, per tenir-ho clar. L’empat a 1 entre l’Alcoi i el Barça. No hem de restar mèrits a un Alcoi que va saber aguantar el Barça, i que després va celebrar el punt com si hagués assolit una gran fita. Però des d’Alcoi ens expliquen que es va veure un conjunt blaugrana cansat, tan físicament com mentalment, i a qui li va costar molt estar en el partit. És el més normal, en un equip de 10 jugadors, persones, que a la pràctica en són 8, i que juguen 10 partits, pràcticament tots de caràcter oficial, en 15 dies. Una bogeria tenint present que l'exigència del professionalisme no és poca cosa. Sense oblidar, però, que tot això es podria haver evitat si els calendaris s'haguèssin consensuat entre clubs i federacions, i si tots tinguéssim clar què és i quan comença la pretemporada i la temporada, perquè a l'abril arriben les presses pels play-off.
Josep Gallofré (Punt 6 Ràdio - 99.8FM)
Durant aquesta setmana pasada i fins diumenge és va disputar el Mundial de clubs de Reus, del qual l’Alnimar Reus Deportiu n’ha estat el campió. Durant el campionat s’ha vist un Reus bastant superior a d’altres equips. Un Reus, però, que ha estat bastant criticat per la mala organització d’aquest esdeveniment, un fet que nosaltres deixarem de banda per centrar-nos amb el més important, l’hoquei. En la final vam poder veure a dos equips que, segurament, es seguiràn trobant en moltes altres finals com són el Barça i el Reus. Un Alnimar Reus en el que van destacar dos jugadors que van disputar l’Europeu amb Espanya com són, Marc Gual i Pedro Gil i que amb Carlos Figueroa a la banqueta aquest any pot aspirar a molts títols durant la present temporada.
Entrades
Comentaris
